El tipus de gestió:

Entenem que la gestió d’un centre d’aquestes característiques és complexa, tant per la seva voluntat de col·laboració entre l’activitat pública i privada, com pel volum d’activitats que s’hi poden portar a terme.

Els tipus de gestió possibles, dependran en gran mesura de la disposició de pressupost públic i de la viabilitat econòmica dels projectes proposats, i poden anar des del manteniment de l’equipament a partir d’un pressupost completament públic, fins a col·laboració pública-privada sustentada econòmicament a partir de l’explotació privada de part de l’equipament i el seu entorn amb finalitat de negoci. Entenem, però, sigui quin sigui el model de gestió escollit, hi ha d’haver unes premisses en el funcionament de l’equipament que cal respectar:

• L’obertura de l’equipament a la ciutadania.
• La funció de l’equipament com a motor dinamitzador públic de l’activitat agrícola i de lleure a l’entorn de l’anella verda.
• La sostenibilitat econòmica de l’equipament.

_____________________________

Usos possibles a l’equipament:

En el marc de debat sorgit entre les diverses entitats i persones que han participat de la confecció d’aquest document, s’han apuntat diverses idees d’usos possibles. Tots ells tenen relació amb els usos definits  en el projecte FEDER:

• Centre d’interpretació. Es planteja que en el disseny de les exposicions/ continguts d’aquest espai, es tingui en compte els coneixement d’entitats llargament vinculades al territori com poden ser la Institució Catalana d’Història Natural, la comissió de l’Anella Verda, l’entitat ornitològica Merops o la Fundació Parc de la Sèquia entre d’altres.
• Punt d’informació. La persona o persones contractades per cobrir aquesta tasca haurien de ser polivalents en el sentit que haurien de cobrir les tasques d’informació de les activitats de l’Anella Verda i  dels productes agrícoles de proximitat.
• Espai d’acollida i punt de trobada. Aquest espai compartit amb els dos espais d’exposició hauria de ser un espai polivalent, punt de trobada de usuaris de l’Anella i punt per fer activitats com la presentació i cata de vins, olis i d’altres  productes locals. El mateix espai estaria obert a  d’altres activitats de entitats, empreses i del mon associatiu.
• Sales d’exposicions: producte agrícola local, agricultura i exposicions itinerants.
• El Rebost del Bages, Mengem Bages, Obaga de l’Agneta, la DO del Pla de Bages o altres productors locals interessats, podrien fer algun tipus de conveni per a l’exposició i promoció dels seus productes.  El mateix indret podria servir per a la venda i assessoria de productes fitosanitaris ecològics per a la horta i el camp, activitat que a part de generar negoci ompliria el buit actual que hi ha actualment a la comarca. L’associació l’Era en podria ser la responsable. Un model a tenir en compte és la Agrobotiga de Gallecs.
• Aules per a cursos teòrics i pràctics: Finalitzada la segona  fase d’obres dins l’edifici es proposa encabir en el primer pis un aulari i sala d’exposicions per impartir  cursos relacionats amb el medi rural, i agrícola, canvi climàtic i sostenibilitat ambiental. En aquest sentit l’Escola agrària i l’associació l’Era, la Institució Catalana de Historia Natural, sindicat de pagesos, col·legi d’ambientòlegs, Meandre, serien el prototip d’entitats usuàries de l’aulari. Per altra banda els Instituts d’ensenyança mitja ja han apuntat la possibilitat de poder-hi impartir un Cicle superior de medi rural i paisatge.
• Per la seva relació amb els continguts de l’equipament modernista es proposa donar noms a les aules:  Aula Pius Font i Quer i Aula Ignasi Oms i Ponsa.