Home Noticies Noticies Com creuar el Cardener

Com creuar el Cardener

Nota de premsa

Noticia Parc del Cardener Regió7 28/8/15.pdf

Noticia Pont Cardener Regió7 17/8/15.pdf 

Meandre es proposa fer reflexionar als grups polítics favorables al projecte de Pont sobre el Parc del Cardener amb arguments i alternatives.

L’associació Meandre està fent el possible per convèncer als grups polítics , i molt en especial al seus màxims defensors - la CUP i CiU- per a què finalment es descarti la construcció d’un pont sobre el riu Cardener, en el punt del parc fluvial que proposa el nou POUM.

En aquest sentit, l’entitat, ja va presentar els suggeriments oportuns a l’avanç del Pla, i ha enviat a tots els grups polítics els seus arguments i alternatives. Actualment està redactant les al·legacions corresponents. Els membres de l’entitat es mostren oberts a dialogar amb tots els partits que estan a favor del projecte. En aquest sentit demanen a la CUP la celebració de una assemblea extraordinària dels seus afiliats a l’indret on esta pensat fer aquesta infraestructura.

Arguments de Meandre a favor de que no es faci aquest pont:

 

  1. Des de l'antiguitat els ponts sempre s'han situat a on les lleres dels rius faciliten la seva construcció. Una de les condicions importants es que no hagin de salvar desnivells importants entre les lleres. El del Congost ha de salvar més de 12 metres. Per altra banda, la seva construcció ha d'evitar introduir elements que agreugin la inundabilitat dels marges. Per aquest motiu, just davant la façana del cementiri, s’ha de construir una mota (un terraplenat) de més de 4 metres d’alt per evitar la inundabilitat. La pendent del pont es del 7,8 %, tot i aixecant amb un terraplenat el marge dret. Un carrer nou no es aconsellable que tingui més del 3,5 % de pendent, primer de tot per seguretat i sobretot per no forçar que els vehicles gastin més combustible i no contaminin i no provoquin soroll al veïnat. Des del punt de vista estètic un pont o viaducte en pendent deixa molt que desitjar.
  2. La construcció del pont faria malbé un tram del parc lineal del Cardener que la ciutadania ja ha integrat i utilitza habitualment, i provocaria un impacte visual irreversible al paisatge actual format pel bosc de ribera, façana del Cementiri , el monument medieval del pont Nou i la fàbrica dels Panyos.
  3. El cost d’aquesta obra, no serà de 3 ME si no molt més alt, especialment, si es tria l’alternativa més estètica de una sola llum. Totes les ciutats tenen experiències desagradables en quan a la despesa final quan s’executen aquest tipus de infraestructures. 
  4. Aquesta infraestructura és innecessària pel fet que té alternatives:

 

Meandre proposa la construcció de una passera només per a vianants i bicicletes  a nivell de la fàbrica dels Panyos, edifici de patrimoni industrial que tard o d’hora tindrà algun tipus d’activitat. Es crearien així dues connectivitats de la ciutat amb l’Anella verda: 1. El pont Nou connectaria el barri de la Plaça Catalunya amb el Parc del Cardener i la passera dels Panyos connectaria l’Anella amb el nucli històric amb un recorregut cívic que aniria des de la Plaça Valldaura fins el Parc del Cardener pel carrer Jorbetes tot passant per una sèrie d'equipaments actuals i previstos (La Florinda i la futura escola primària del centre).

Quan al transit rodat, la projectada Avinguda de l’Esport, paral·lela a la via del ferrocarril serà una alternativa vàlida pels vehicles que van al Congost, al polígon del pont Nou , la futura estació de la Renfe de Sant Joan i a l’eix transversal. L’actual carretera de Sant Joan podria ser així anul·lada i substituïda per un passeig central arbrat del parc per passejar des de la passera dels Panyos fins el Congost i el Cementiri.

Per últim, si d’ací uns anys es revitalitzes el teixit industrial del polígon del pont Nou i es consideres necessari un pont viari , aquest, s'hauria de situar a nivell de la Pirelli per potenciar  aquest sector industrial o d'usos mixtes. En aquest punt les dues ribes del riu es situen a la mateixa cota i el pont seria tècnicament menys complexa i compartit amb les necessitats de Sant Joan.

Per Ignasi Cebrian, “els membres de Meandre que vam assistir al debat sobre Urbanisme i Territori organitzat pel col·legi d’Arquitectes , vam poder copsar la incoherència d’alguns partits que mostrant-se favorables a la potenciació de l’Anella Verda, a la conservació del patrimoni i del paisatge urbà i a la connectivitat de la ciutat amb l’Anella Verda, defensin incomprensiblement , un pont d’aquestes característiques en un dels entorns paisatgístics més apreciats i consolidats”

"En definitiva, el projecte de pont és apostar per un model de ciutat desenvolupista, un construir per construir sense un estudi real de les necessitats socials. En canvi, l'opció de no fer-lo o plantejar les alternatives presentades , representen una visió més social i ambientalment sostenible, a part de ser econòmicament més viable"

Meandre espera que els arguments i alternatives exposats siguin motiu de debat i es tinguin en compte per la seva coherència i pel be de la ciutat.

Meandre 7-5-2015  

Veure galeria fotogràfica 

Si volem anar a peu o amb bicicleta cap al Congost, ara per ara, travessant pel pont Nou, amb una excel·lent vista al parc de Cardener, és la via més ràpida i fàcil, cap problema. Però, per què volem anar a l'altra riba de Cardener? Per anar a visitar els espais de l'Anella Verda? A fer atletisme al CAM? A entrenar a bàsquet, futbol o beisbol? A veure partits de bàsquet setmanals? Per sortir de Manresa? Per anar al cementiri? Hi ha molta gent que necessiti, de forma molt ràpida, arribar a l'altra banda del Cardener competint per veure qui arriba el primer? No ho sé. És pura hipòtesi suposar que hi ha una necessitat imperiosa d'anar cap a l'altra banda del riu de la forma més ràpida possible com si fos una carrera? I tant que sí. Quants ciutadans al dia hi passen? És una gran quantitat de manresans? Quin mitjà de transport fan servir? La línia recta entre dos punts, des de la perspectiva de la sostenibilitat, és la distància més curta?

Fer arribar els vianants, els ciclistes i usuaris de transport públic al Congost abans que la gent que va amb cotxe, és possible? Com ho farien, els dissenyadors de recorreguts des de la seva prepotent poltrona? Sí que és possible, potenciant aquest tipus de mobilitats i, com a opció més sostenible, desincentivar i restringir l'ús del cotxe quan fes falta. Solució senzilla, ecològica i econòmica. També així es contribuiria a reduir el canvi climàtic. I incentivant l'ús de la bicicleta (elèctrica, de propietat o llogada), fent bons aparcaments de bicis i anant a peu, s'aconseguiria una mobilitat de proximitat.

L'altra opció és anar amb bus (elèctric, de gasoil, de l'ajuntament, d'una empresa externalitzada?) seguint vies establertes baixant pel carrer Francesc Moragas i passant per la plaça del Mil·lenari fins al Congost. Això comportaria una pèrdua de temps no molt considerable a escala humana. A més, aquests autobusos podrien arribar més ràpidament amb el seu carril o bé es podria restringir el trànsit de cotxes.

Pera anar més ràpidament cap al Congost, a bona part del ciutadans mai se'ls passaria pel cap gastar-se uns poquets milions d'euros per construir una infraestructura innecessària però possible tècnicament. Ja sabem que la tecnologia i la ciència poden construir amb bons o escarransits pressupostos qualsevol artefacte urbanístic. No hi ha cap mena de dubte. I també sabem que abusar de forma no gaire racional de la tecnologia i la ciència (i el capitalisme de les grans inversions i crèdits no retornables forma part d'aquest tipus d'abús) a vegades té efectes secundaris: crisi i empobriment de la població.

Per no dir que a vegades es parla per parlar sense tenir dades on situar els arguments, i sovint es fan plans urbanístics sense sentit tenint en compte massa suposicions incertes, sense incloure els serveis ecosistèmics, la matriu bioclimàtica, fonamentals per al bon funcionament d'una ciutat. Tot just ara alguns arquitectes comencen a treballar amb ecòlegs en ciutats molt properes a Manresa, mentre que aquí és fan insensats lanejaments urbanístics.

Tampoc se'ls acudiria, als manresans, construir una infraestructura que els permetria «contemplar» i destrossar al mateix temps els valors de l'Anella Verda. Quina contradicció més poc coherent: destruir el que ens ha costat construir. Una infraestructura que en definitiva estaria a favor d'un model de ciutat no sostenible, i, evidentment, molt allunyat dels ciutadans. Una ciutat poc alternativa: que dóna prioritat als cotxes i a les grans construccions.

L' infraestructura a la qual faig referència podria ser un túnel, unes plataformes d'enlairament per a helicòpters o un pont tobogan al final de la carretera de Cardona per fer anar més ràpidament busos, vianants i ciclistes. Això sí, en tots els casos, es faria malbé el parc del Cardener que tant ens ha costat recuperar. Hi ha alternatives més sensates, socioecològiques i econòmiques. Caldria debatre entre tots quines són aquestes alternatives i veure quines estan més al servei del ciutadà.