Home Noticies Noticies Propostes pel futur i els usos de la Torre Lluvià

Propostes pel futur i els usos de la Torre Lluvià

Octubre 2014 

La restauració de la Torre Lluvià com  equipament municipal, ofereix una gran oportunitat a la ciutat per  dinamitzar l’ Anella Verda de Manresa. 

Tot i que els usos principals de l’equipament estan descrits en el projecte FEDER, una sèrie d’entitats interessades en la preservació, promoció i difusió de l’Anella Verda, hem redactat un document de bases del que pensem que haurien de ser els objectius estratègics del nou equipament d’arquitectura modernista.

Es tracta d’un primer esborrany que hem posat a disposició de les administracions implicades i ara al públic en general, amb la voluntat de mostrar el nostre interès en el projecte i la nostra  predisposició a col·laborar amb l’administració pel bé d’aquest nou equipament. 

Aquest, és un document obert, que entenem que cal consensuar amb les administracions, amb altres entitats que hi puguin estar interessades i amb la  comissió que sorgeixi de la ciutat per omplir de continguts  a la que ha de ser la icona dels valors de l’Anella Verda: La Torre  Lluvià.

PLA D’USOS DE LA TORRE LLUVIÀ:  PROPOSTES A DE LES ENTITATS

Desprès de una sèrie de reunions entre les entitats interessades, concloem que la Torre Lluvià ha de ser un espai obert a la ciutadania i molt especialment a les entitats vinculades a l’Anella Verda. L’entenem, com un centre dinamitzador modèlic, educatiu, ple d’activitat, promotor de negoci i econòmicament sostenible:  Una icona per a la ciutat i el pla de Bages.

Els objectius:  

  • Ser un punt de referència en el coneixement de l’Anella Verda de Manresa, la interpretació i la difusió dels seus valors patrimonials, paisatgístics, ambientals i socials.
  • Ser un motor que dinamitzi i aglutini les activitats realitzades a tot l’entorn de l’Anella Verda, i molt especialment de les vinculades a l’agricultura local.
  • Ser un motor públic de dinamització de noves activitats agrícoles i/o artesanals vinculades a la producció agrícola:  desenvolupament de noves alternatives productives, assessorament als pagesos, assessorament a petits productors artesanals que es dediquin a la transformació de productes agroalimentaris, etc.
  • Ser un punt de referència turística en els àmbits de l’Anella Verda, camí de Sant Jaume i ruta Ignasiana i de la producció agrícola local.
  • Ser un referent de pont amb centres d’estudis, universitats i entitats públiques o privades que vulguin col·laborar en el desenvolupament del pla d’actuacions de l’Anella Verda.
  • Ser un punt de trobada d’entitats vinculades a l’Anella Verda que permeti crear sinergies entre elles i en favor de l’Anella Verda.

El tipus de gestió:

Entenem que la gestió d’un centre d’aquestes característiques és complexa, tant per la seva voluntat de col·laboració entre l’activitat pública i privada, com pel volum d’activitats que s’hi poden portar a terme.

Els tipus de gestió possibles per un espai  tan emblemàtic de la ciutat, dependran en gran mesura de la disposició de pressupost públic i de la viabilitat econòmica dels projectes proposats, i poden anar des del manteniment de l’equipament a partir d’un pressupost completament públic, fins a col·laboració pública-privada sustentada econòmicament a partir de l’explotació privada de part de l’equipament i el seu entorn amb finalitat de negoci.

Entenem, però, sigui quin sigui el model de gestió escollit, hi ha d’haver unes premisses en el funcionament de l’equipament que cal respectar:

  • L’obertura de l’equipament a la ciutadania.
  • La funció de l’equipament com a motor dinamitzador públic de l’activitat a l’entorn de l’anella verda.
  • La sostenibilitat econòmica de l’equipament.

També pensem, que pel tipus d’equipament del que parlem, i tenint en compte la voluntat de ser punt de trobada de les entitats vinculades al territori, seria bo d’establir una comissió de seguiment del desenvolupament del projecte i més endavant del seu funcionament. 

Usos posibles per a l’equipament

En el marc de debat sorgit entre les diverses entitats i persones que han participat de la confecció d’aquest document, s’han apuntat diverses idees d’usos possibles. Tots ells tenen relació amb els usos definits  en el projecte FEDER:   

  • Centre d’interpretació. Es planteja que en el disseny de les exposicions/ continguts d’aquest espai, es tingui en compte els coneixement d’entitats llargament vinculades al territori com poden ser la Institució Catalana d’Història Natural, la comissió de l’Anella Verda, l’entitat ornitològica Merops o la Fundació Parc de la Sèquia entre d’altres.
  • Punt d’informació. La persona o persones contractades per cobrir aquesta tasca haurien de ser polivalents en el sentit que haurien de cobrir les tasques d’informació de les activitats de l’Anella Verda i  dels productes agrícoles de proximitat.
  • Espai d’acollida i punt de trobada. Aquest espai compartit amb els dos espais d’exposició hauria de ser un espai polivalent, punt de trobada de usuaris de l’Anella i punt per fer activitats com la presentació i cata de vins i d’altres  productes locals. El mateix espai estaria obert a  d’altres activitats de entitats, empreses i del mon associatiu.
  • Sales d’exposicions: producte agrícola local, agricultura i exposicions itinerants. 
  • El Rebost del Bages, Mengem Bages, Obaga de l’Agneta, la DO del Pla de Bages o altres productors locals interessats, podrien fer algun tipus de conveni per a l’exposició i promoció dels seus productes en aquest espai.  El mateix indret podria servir per a la venda i assessoria de productes fitosanitaris ecològics per a la horta i el camp, activitat que a part de generar negoci ompliria el buit actual que hi ha actualment a la comarca. L’associació l’Era en podria ser la responsable. Un model a tenir en compte és la Agrobotiga de Gallecs.
  • Aules per a cursos teòrics i pràctics: Per a la segona  fase d’obres de restauració es proposa encabir en el primer pis un aulari i sala d’exposicions per impartir  cursos relacionats amb el medi rural,i agrícola, i amb la sostenibilitat ambiental. En aquest sentit l’Escola agrària i l’associació l’Era serien el prototip d’entitats usuàries de l’aulari.

 

Per altra banda els Instituts d’ensenyança mitja ja han apuntat la possibilitat de poder-hi impartir un Cicle superior de medi rural i paisatge

En el mateix sentit petites empreses d’educació mediambiental com Mediviu han mostrat un gran interès en l’equipament. 

La Institució Catalana de Historia Natural hi podria impartir cursos teòrics i pràctics de botànica.

Merops, cursos teòrics i pràctics d’ornitologia. S’apunta la possibilitat de fer un punt d’observació d’ocells, creant una bassa d’aigua al torrent de la Rasa junt a la torre d’aigua existent. 

El Sindicat de pagesos cursos d’agrocultura. 

El Col·legi d’ambientòlegs, cursos relacionats amb la seva professió.

Meandre,  cursos teòric i pràctics de fotografia de natura i paisatge,  cursos de pedra seca, cursos de marxa nòrdica ,  cursos de cuina saludable...

L’Escola superior d’Arquitectura de Barcelona podria seguir impartint el màster internacional de paisatgisme en les properes edicions.

Els centres d’atenció primaria (CAPS) i empreses relacionades amb la salut com COM, centre mèdic , podrien fer servir  l’equipament i entorn natural que l’envolta com un lloc per a  classes teòriques i  punt de sortida de recorreguts adients a diferents tipus de patologies. 

 

  • Per la seva relació amb els continguts de l’equipament modernista es proposa donar noms a les aules:  Aula Pius Font i Quer, biòleg manresà i Aula Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte autor de quasi tots els elements d’arquitectura modernista de la ciutat, entre elles la mateixa Torre Lluvià. :
  • En els coberts del pati emmurallat de la Torre, es podrien impartir tallers relacionats amb producte local , herbes remeieres,  essències de aromàtiques , conserves, banc d’espècies, art de cistelleria, del cuir .....  .
  • També serien interessants activitats d’obrador de tercera línia per productes produïts al regadiu, manipulació dels productes obtinguts en l’activitat agrària (creació de molí fariner, obtenció d’olis essencials, obtenció de conserves,..). Els productes que en sorgeixin podrien ser confeccionats i venuts  per entitats com Ampans i Càritas fet que ajudaria a la sostenibilitat de l’equipament. 
  • En les 7 hectàrees de camps de titularitat pública que envolten la Torre   es proposa el conreu de vinya d’algun dels 7 cellers de la DO del Pla de Bages, el conreu de olivera autòctona seguint el model de l’Obaga de l’Agneta, i el planter de aromàtiques a l’estil del model del Parc de les Olors.

Qualsevol entitat podria demanar les aules o els tallers  per celebrar-hi xerrades, taules rodones, cursos  i presentacions.

Altres idees que han sorgit per possibles usos són:

  • Observatori astronòmic al torreó.
  • Lloguer de bicicletes i d’itineraris turístics. Pensem en empreses com MBICI o altres que hi poguessin estar interessades.
  • Cursos per persones amb risc d’exclusió social vinculats a l’activitat agrícola. En aquest sentit els responsables de Càritas i Ampans hi han mostrat el seu interès
  • Actes culturals com concerts de música clàssica, narració de contes per a infants i adults..

Les entitats que fins al moment han fet propostes i han participat en la confecció d’ aquest document, són: 

LEra, Escola Agrària, Meandre, Mengem Bages, associació l’Arada,  Ampans, Càritas, Merops, COM centre mèdic i Mediviu.

Creiem que poden haver-hi moltes altres entitats interessades en el projecte, i les convidem  a fer les seves aportacions a aquest document amb l’ objectiu de fer de la Torre Lluvià un equipament modèlic i de referència en la conservació, gestió  i protecció del entorn natural i dels  espais periurbans.

Notes al marge.

Podeu veure mes informació en aquests pdfs: 

El projecte de rehabilitació de la Torre lluvià

Projecte FEDER 1

Projecte FEDER 2

Projecte FEDER 3 

Podeu aportar més propostes a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la o a les webs de les entitats nombrades.

Inserim fotografies

 

Ignasi Cebrian i Ester.

President de Meandre.